Sóc alienígena extraterrestre,
sóc un bé negre que no té ramat,
sóc habitant de l’univers campestre,
dos petaners són els meus guies interestel·lars.
Seguint esteles de cargol treu banya
he anat perdent-me per camins d’argent,
però sempre amunt, de cara a la muntanya,
buscant fer el cim d’un pic inexistent.

Vaig llençant missatges per si algú els rep i els vol
i vaig seguint els rastres
que em porten a altres mons.

Lluny del sud i lluny del nord,
lluny de l’òrbita global,
lluny dels marges racionals,
d’un camí que vaig fent sol.

Vaig albirant sobre l’estratosfera
meteorits que em creuaran el cor,
recollint llamps per anar sembrant tempestes
i omplir-me l’esperit de trons.