Escombrant cap a casa de fora endins
tu sempre ho has fet així
jo et poso l’aigua i et poso el vi
t’empenyo fort cap a mi.

T’espanto les mosques i et guio a les fosques
et dono una mà quan només et volia donar un dit.

Com un vici del destí
que ens vol esculpir
ens vol fer rodons,
mantes, llençols, cobrellits i cortines
atrinxerats contra la son.

Tancar la finestra per fer una gran festa
i brillar com els ulls d’un bon gos
per riure i plorar , per beure i menjar
nets ens tornem a embrutar.

Res que es pugui amidar,
que es pugui comptar
que es deixi agafar
tot en perill d’existir
a punt de volar
res que es pugui quedar.

Tancar la finestra per fer una gran festa
i brillar com els ulls d’un bon gos
desfer-me en engrunes, cremar com espurnes
donar-te una mà quan només et volia donar un dit.