La reina del meu cor
viatja a sobre d’un pastís,
dóna la volta al món
esquiva fletxes de Cupid.

Menja anissets i flors
i duu un vestit amb farbalans
que el vent vol aixecar
i que la pluja vol mullar.

Té un niu de pardalets
que entren i surten del seu cap.

Juga amb el meu amor
juga amb el meu cor.

La reina del meu cor
no perd el temps, no té records,
no porta ulleres però no hi veu
gaire més lluny de tot arreu.

Trepitja sense por
amb els talons més alts que he vist,
té un núvol de claror
i també el do de l’imprevist.

Sempre fa cara de lluna plena
s’apropa i a cau d’orella
et diu mentides com secrets,
i mira i calla i riu com els sabis
i et marca amb el pintallavis
i se’n va però no desapareix.