Vas obrir els ulls i va ser com si s’encengués un far
que diu “ei, soc aquí”, però també “tens perill d’encallar”.
Vaig quedar-me atrapat en una òrbita al teu voltant
i no he pogut escapar
del teu camp de gravetat.

Vaig tenir la il·lusió de saber amb precisió on era el nord.
Vaig menysprear la foscor que havia estat un refugi tranquil.
Vaig ser un fidel seguidor
de la teva passió intermitent.
Vaig abocar-me al balcó esperant veure-hi clarament.

Guia per perdre’m, refugi de res.
Torna’t a encendre, apaga’m la set.
Dona sentit a l’espera impacient,
encara que sigui un moment.

No vaig voler resignar-me a acceptar que no eres res més
que la llampada fugaç d’una espurna que desapareix.
Enlluernat, en perill de morir atropellat al camí en plena nit.
Per molt que no brillis més,
el sentit ja s’ha decidit.

Guia per perdre’m, refugi de res.
Torna’t a encendre, apaga’m la set.
Dona sentit a l’espera impacient,
encara que sigui un moment.