No ens conformem, no és suficient,
ningú vol ser tan sols un de més.

A veure qui fa el salt més alt,
a veure qui es llançarà de més amunt.

Mai no en tenim prou
ni en tindrem prou;
el més sensat
no arribarà mai prou lluny.

Tots uns inconscients!
Qui pot dir del cert que no és fill ni net d’un accident?

Digue’m que és impossible,
digue’m que no es pot fer,
que jo, sense pensar,
segur que ho intentaré.

Acròbates, som acròbates.

Desitjant fer un pas a la corda fluixa,
que no s’aturi el moviment.
Qui no ha ballat mai a sobre de la seva tomba en algun moment?

Si sembla fàcil ens ho compliquem.
Res com el risc ens fa sentir
tan diferents.

Serem motiu d’admiració,
quant més perill de caure,
més expectació.

Digue’m que és impossible,
digue’m que no es pot fer,
que jo, sense pensar,
segur que ho intentaré.

Tots som acròbates.

Fes-me sentir que pateixes per mi,
fes-me patir i jo et faré patir a tu.

Ens sentim pagats quan veiem algú
que pateix per la nostra integritat.

Digue’m que és impossible,
digue’m que no es pot fer,
i em serà irresistible,
segur que ho intentaré,
segur que ho intentaré.