Correm i no sabem per què,
nosaltres i els altres també.
Tant és a prop o lluny,
si anem avall o amunt.

Correm, com lladres a la nit,
com animals amenaçats,
robant el temps al temps
que passarem corrent.

Correm per estar junts,
correm per escapar.
Per arribar els primers
passem de llarg
del que després voldrem recuperar.
Correm per no fer tard,
però quan ja és tard també,
en una cursa que no guanyarem
fins que no ens aturem.
Vine amb mi i anem junts
a perdre el temps.

Diem que el temps passa volant,
però som nosaltres que passem
volant per tot arreu,
volant i no aterrem.

Jo vull besar-te a poc a poc,
viure un instant atemporal,
deixar una empremta allà
on he volgut estar.

Deixem que cremi el foc!
Deixem que es fongui el gel!
Deixem que vessi l’aigua de la font!
Deixem la roba estesa si ara plou!
Deixem escapar els trens,
i deixem que els ocells
mengin la fruita que va madurant
i avui no collirem!

Vine amb mi i anem junts
a perdre el temps.