Tu fas que els elements,
elements com jo,
es converteixin en un compost,
un compost millor.

Tu fas que els meus electrons
descontrolats
es combinin amb els teus
molt més ordenats.

I fem àcids i fem sals
i fem oxidar els metalls
per inapel·lables lleis
que no podem controlar.

La cadena de reaccions,
que no es pot desactivar,
ens transforma a poc a poc,
mentre que ens deixem anar.

Deixem anar escalfor
i humitat que el nostre cos
va condensant a la pell,
regalima pel clatell.

Som bombes nuclears,
fonts d’electricitat,
forces que no aturarem,
camps magnètics oposats.

I ens fem nobles com el gas
i expandits formem part
d’una atmosfera ideal.
Tenim tots els components,
barrejats som pura medecina efervescent.

El volcà s’activa i no es pot aturar.
Van brollant els rius de lava i bull el mar.

Tu fas que els elements,
elements com jo,
es rendeixin a la sort
abans d’estar convençuts.

Tu fas que un descregut
s’hagi doblegat
al davant de fets pels quals
mai s’ha interessat.

Fem més àcids, fem més sals,
oxidem tots els metalls,
fem-ho tot i fem-ho més,
deixa’t fer i jo em deixo fer.

Transformem-nos en calent,
barregem-nos i ens fonem
i deixem de ser aquells
que ja no tornarem a ser.

Alterats pel joc de l’electricitat.
Cau el llamp i el bosc sencer
torna a cremar.