Avui toca fer camí,
els vidres bruts i el dia gris.
Condueixo a poc a poc,
m’adapto al ritme dels camions.

Avui per sort no tinc son.

Per no tornar a sentir el mateix,
apago la ràdio, sento el motor.
Deslliurat de tot enyor,
sense patir per cap amor
ni per cap record.

Misteriosament feliç,
com deia el poeta
desterrat del paradís.
Misteriosament feliç,
ningú no m’espera,
no tinc res de què fugir.

Tant me fa el que no he après
si el que ningú ensenya
és el que em serveix.
No em preocupa el que faré,
passi el que passi m’estarà bé,
no espero res.

Misteriosament feliç,
com deia el poeta
desterrat del paradís.
Misteriosament feliç,
ningú no m’espera,
no tinc res de què fugir.

Sota efectes de l’encís
de qui mossega la cirereta del pastís.
Secretament despert,
lúcid per veure
que per les esquerdes
la llum es va fent camí.