Sóc la pedra que el vent ha desgastat
sóc la pedra que l’aigua ha foradat
la pedra que ha trencat altres pedres
sota el pes d’un peu distret.

Sóc la pedra que la pluja fa pujar de to
la pedra a la sabata d’un cabró
la pedra que ha fet traus al cap dels nens
una pedra sobre el rail del tren.

Sóc la pedra que d’aprop canvia de color
la que en mans de l’enemic fa por
un tros de roca, una pedrota qualsevol
al mig d’un camp de futbol.

Una pedra per si algú es vol fer una sopa
una pedra que al teu cor ja no s’apropa.

Sóc la pedra que ressona dins del pou
que no vol ressignar-se a viure entre la pols
sóc la pedra que ha de caure amb tot el pes
per fer un forat al no res.