Rosa d'octubre
Vas treure el cap per sobreviure
d'un niu de pedres
freda la pell, la cara encesa

Aliada amb la mala sort i l'adversitat
Diria que no tens cor, si no fos veritat

Rosa de vidre
Tan dura com gel invisible
Lluna vermella amb vel de seda
Vas fent la nit més llarga i negra

Em fas por de veritat, ets tan eloqüent
Et veig però no et vull mirar ni saber què pretens

Rosa de sucre
Ets dolça però amb verí per dintre

Atreus tota l'atenció… tan fora de lloc
Encarnes una il.lusió condemnada a mort