No em dispareu amb el que sabeu
No m'ho poseu en un paper
Jo ja no em crec allò que sé
I el que ara veig, ho oblidaré

Vaig néixer ahir i no sé res
Només que vaig camp a través
Allunyo un peu de l'altre peu
creuant la vida i passa el tren

Em guio per senyals de fum
Per un soroll que m'inquieta
Per la llum intermitent
D'alguna estrella que ja és morta
D'aquí a un moment ja seré lluny
Massa lluny per mirar enrere
Ja no recordo d'allà on vinc
Només tinc el que m'espera

Puc anar de gran a molt petit
De la febrada al desencís
Si cal, em cremo amb la veritat
Quan cal em curo amb un oblit

Si em pregunteu, no sabreu mai
Què és el que passa pel meu cap
Vaig protegit amb un vestit
aparentment convencional

La sort es mou, no es pot tocar
Si penses que la tens, se'n va
És una llum intermitent
Que mai no saps del cert d'on ve