És MEU, de ningú més que MEU,
prohibit tocar-lo, ni el mireu.
No és teu, ni d’ell, ni de cap dels meus amics,
ni del meu oncle, ni del meu germà petit.

És MEU, de ningú més que MEU,
no vull que ho oblideu.
No és seu, ni d’ell, ni tampoc dels seus amics,
ni de l’avi, ni de l’àvia, ni tampoc del meu cosí.

És meu, és meu, és meu, MEU

Primer sóc jo amb la meva col·lecció,
amb el videojoc i el MEU avió.
Tot ben a prop, guiat pel MEU control remot,
etiquetat amb el MEU nom dins del MEU cap
i em fa patir quan qualsevol es creu que ho pot tenir.

Però és meu, és meu,
és meu, és meu.

I si potser en parleu no us descuideu de dir de qui és.