En va tenir el meu pare,
també la meva mare,
com ara en tinc jo:
de maleïda por.

A poc a poc s’acosta,
invisible i silenciosa,
va pujant pels peus,
fa nius per tot arreu.

La maleïda por,
reduint-me i concentrant-me
en una gota de foscor.
Alarma general,
sé que no és el primer cop,
però no estic mai preparat.

Se m’enrampa la panxa,
tinc fred i calor,
no he vist ni he sentit res,
no sé per què tinc por.