Com un motor accelerat,
a punt de treure foc,
gairebé faig olor de cremat,
de tant cridar estic sord.

Tinc els ulls tan vermells,
que no puc ni plorar;
la sang em bull, el cor em bat
a tota velocitat.

Quina ràbia,
quina ràbia que em fa.

Udolant com un llop,
inflat com un gripau,
de la boca em surten serps,
del cap fugen els pardals.

Punxo com un eriçó,
esgarrapo com un gat,
em vaig posant de tots colors,
com un camaleó.

Quina ràbia,
quina ràbia que em fa.

No em parleu que no hi sento,
no em feu senyals que no hi veig,
si em toqueu potser us enrampo,
compteu a cent abans de res.