M’acosto i no sé què he de fer, no sé què dir,
no em surten les paraules, em faig ben petit,
em sento com si no fos l’amo del meu cap.
Avui tots els meus pensaments t’has emportat.
I tinc molt clar que ningú abans m’ha fet sentir així.

Tanco els ulls i ja no els puc tornar a obrir,
et construeixo de memòria, et faig venir,
posant-te cara, fent-te veu, sentint-te dir
que a tu també et passa això que em passa a mi.
I tens molt clar que ningú abans t’ha fet sentir així.

I somniant t’explico tot el que no et sé dir:
que el teu nom sona com un pessic quan el dic,
que no puc pensar a fer res de res quan no hi ets
i quan hi ets no em reconec.