Si em poso negre és que n’estic fart,
i si em veus groc o blanc, malalt.
Si em diuen que estic verd
de l’arbre no cauré,
però avui no sé per què,
m’he posat vermell.

Vermell, m’he posat vermell.
Tota la pell d’un sol color, vermell.
Roent com un ferro encès
i no hi trobo cap raó de pes.

Potser m’ha fet vergonya
que m’hagin descobert
dient una mentida,
amagant algun secret.
Horror, aquest color ho diu tot,
jo no he explicat res
i ho sap tothom.
Vermell, m’he posat vermell,
com el tomàquet i el pebrot vermell.
No em puc queixar ni tenir por,
sóc el confident, també el traïdor.

Potser m’ha fet vergonya
que m’hagin descobert
dient una mentida,
amagant algun secret.
Mostrant-me als ulls dels altres
com un armari obert,
on el que hi amagava
té un nou color lluent:
ni groc, ni verd. Vermell.

M’he posat vermell,
m’he posat vermell,
molt vermell.