Estimat amic meu,
si podies venir,
amb la barca del temps,
amb el vent de llevant,
a L'Alguer.

I senties amb mi
com és viu i arrelat, i tan clar,
aquest nostre parlar català
de L'Alguer.

Com et diu el teu nom
i somriu la ciutat
allunyat amic meu
que ara ets als xiprers,
a l'indret on comencen
a obrir el record
el veler i el camí
que et va ser sempre car,
el camí de la mar
de L'Alguer.

Si podies venir...
amb la barca del temps,
amb el vent de llevant,
amb la barca del temps.

Com et diu el teu nom
i somriu la ciutat,
allunyat amic meu...

Allunyat amic meu
si podies venir
amb la barca del temps...
Marina Rosell