Es reconeix fill d'una pluja d'altres mons.
Camina i mira al cel, badant com si fos cec.
És la claror de mitjanit que li obre els peus.
Té una aura incerta de tristor.

El comptador d'estrelles volta pels carrers
Coneix el nom dels més terribles déus nocturns.
Quin rostre te que quan el mires ja no el veus?
Té el blanc del firmament als ull

El comptador d'estrelles rega la ciutat.
Amb l'aigua clara d'una xifra que no sap.
Amb un sol número que mai no heu calculat.

Els meridians i els paral·lels ha capgirat.
mil telescopis ha trencat de tant mirar.
Sent la buidor de tantes nits sense miralls.
Quan les estrelles son absents.

Però hi tornarà per sempre a comptar estels .
Entre les cases solitàries i sense llum.

Pateix la febre d'un desig definitiu.
Que va del zero a l'infinit.
El comptador d'estrelles rega la ciutat.
Amb l'aigua clara d'una xifra que no sap.
El comptador d'estrelles rega la ciutat.

Amb un sol número que mai heu calculat.
Jaume Sisa