M’he perdut no anant enlloc,
m’he enfonsat en treure el cap,
just per veure com es pon el sol i dins meu es fan clars
tots els ganivets que tinc a l’esquena ben clavats,
els martells que m’han picat els dits, la pols que he respirat.

Ara que ja s’ha fet fosc,
ara que ja és massa tard,
no m’he d’amagar del que veig però no vull mirar.
Ja no espero l’escalfor
que fondria les parets,
la teulada i els fonaments del meu palau de gel.