Miracle, fas que comenci l’espectacle,
enlluernes amb la mirada més salvatge.

Amb patins de gel i pols d’estels,
amb perfum de flors,
amb sucre i caramels,
blanca com la neu.

Medalles i copes de llautó
sobre peus de granit.
Actues amb tota la dolçor
amb què pots ferir.

Un cop més has fet que em senti com el nen que ja no sóc,
l’il·lús encara esperant,
l’ingenu a qui qualsevol li pot fer mal.

Has fet blanc des de lluny
disparant un tret directe a l’aire
i m’has fet caure el cel als ulls.
Sé que no caldrà que esperi gaire
perquè marxis com el fum.

Et miro però en el meu cap no hi tinc la imatge,
fas cara de lluna plena o de miratge.

Amb patins de gel i pols d’estels,
amb perfum de flors,
amb sucre i caramels,
receptes per crear i desfer els anhels.

Fas que vegi el que no hauria vist
que m’enfronti al meu instint.
Fas que rigui quan em sento trist
fas que em senti perdut, clarament tan indecís.