Sssshhhhh.
Aquesta és la meva besàvia.
Mireu-la.

Va haver d’aprendre la màgia de molt jove per guanyar-se la vida.
Va ser ballarina i vedet. També llegia les mans i tirava les cartes.
El seu pare, també mag i jugador professional, es va jugar la seva mare quan ella era molt petita en una timba de tres dies a la fira del bestiar de Solsona... i la va perdre.
Aquest fet, lluny de convertir-la en una persona desgraciada i marginada, la va empènyer a ser valenta, desinhibida, a mostrar els seus sentiments sense temor. Aquí la veieu, potser una mica tímida per l’efecte de la càmera, però no tenia por de res. Un dels seus números favorits, que després hem après tots els seus descendents, era el dels ous de Pasqua.
El món li ballava als peus.

Sempre explicava que el que més li agradava de tot era fer l’amor amb cinc homes alhora... i ho feia.

Era una dona especial. Es feia acompanyar per una tortuga coixa que es deia Rita. Nomes amb ella consultava les decisions a prendre en els moments mes delicats. No s’equivocava.

Va morir cent anys exactes després del dia que va néixer, el mateix dia que vaig néixer jo, i va tenir sis fills.

Tots mascles.