A la Xina se’n va anar i després ja res no he tornat a saber-ne
o potser va ser a Taiwan, al Japó o a Corea.
Què sé jo!
Qualsevol la troba amb tants i tants milions com n’hi ha
de “xinos” allà a la Xina!
De taiwanesos i de coreans, de japonesos n’hi ha tants...

RESSONA EL GONG dins el meu cap, però no tinc notícies
i RESSONA EL GONG dins el meu cap quan penso que ja l’he oblidat.

No em puc deixar de preguntar on deu parar i si de mi se’n recorda
o bé si ja haurà après a dir t’estimo en mandarí i al matí fa tai-txi.
Si se li ha obert al davant un futur brillant i ara dirigeix els negocis
d’uns quants d’aquests que s’han canviat el nom
i ara es fan dir Jimmy o John.

RESSONA EL GONG dins el meu cap, però no tinc notícies
i RESSONA EL GONG dins el meu cap quan penso que ja l’he oblidat.

Sota un cel contaminat, mil estampats amb ocellets i llanternes
para-sols de colorins guarnits amb flors, amb papallones i dragons.
A la Xina se’n va anar
i jo esperant, va dir que no trigaria,
que s’enduia aquell anell de diamant
per pensar en mi nit i dia.
Qualsevol la troba amb tants i tants milions com n’hi ha
de “xinos” allà a la Xina
de taiwanesos i de coreans, de japonesos n’hi ha tants....

I a la nit quan tanco els ulls
sento els tambors i ella m’apareix en somnis.
Menja cavallets de mar, carn de gos i banya de rinoceront.